Nosaltres programem amb il·lusió i vosaltres escolliu. Per això invoquem l’amistat, l’escalf del públic i, si més no, tot el que s’hagi d’al·legar perquè amb aquesta presentació comprometem bona part del prestigi del Festival. Volem dir que si preteneu ser equànimes, se’ns hauria de concedir la voluntat de renovar-nos la confiança. Viuríem tranquils al saber que del nostre esdeveniment ha de quedar-ne alguna llavor pel futur.

Arribats a aquest punt, parlarem del concert de cloenda i dels músics que hem seleccionat, professionals de tota solvència molt respectats pel públic i la crítica tradicional. Les tres figures que es distingeixen del quintet, simbolitzen per si sols el millor testimoni de l’habilitat i força creadora que de manera col·lectiva són capaços d’oferir.

KEVIN MAHOGANY es troba en ple apogeu. Posseïdor d’una de les grans veus del jazz, amb suficiència, ens sorprèn per la seva profunditat, claredat i poder de comunicació, d’una puresa tècnica i una intensa brillantor emocional que omple espais amb contrastos cromàtics i tonalitats més bluesy, el millor cantant baríton dels últims anys. Els altres solistes de luxe són: el llegendari pianista KIRK LIGHTSEY representant l’evidència del seu estil positiu, disciplinat, amb una gran varietat de dinàmiques i d’encomiable homogeneïtat, com li correspon. I la música que interpreta JESSE DAVIS està per sobre de qualsevol tipus de classificació, simple i planerament jazzy en la seva més pura essència. Oblidar-nos de DARRYL i DOUGLAS seria una impertinència, per tant cal afegir-hi la seva complicitat al transmetre la força rítmica i renovadora que encén els millors estímuls, penetrants i incisius.

Deixar-nos embriagar pel plaer d’aquest concert ens portarà més enllà de la il·lusió.

KEVIN MAHOGANY'S BIO

Amb el seu do pel bebop, les balades, el blues i el jazz deshinibit, el talent de Kevin Mahogany es remunta molt abans de quan va tenir prou edat com per lletrejar "contracte de gravació". "Quan era un nen, la música era tan important com l’anglès i les matemàtiques a casa nostra”, diu en Kevin Mahogany, nascut a Kansas-City. "De fet, les classes de piano van ser una etapa de l'escola primària per a tota la família."

L’any 1970 després d'haver començat piano i de passar al clarinet, en Kevin, de 12 anys, ja tocava el saxòfon baríton. Aquell mateix any es va presentar professionalment i per primera vegada amb  la " New Breed Orchestra" d’Eddie Baker. Durant la seva educació secundària va tocar en marxes i orquestres,  bandes d’escenari, i també va seguir amb l’Eddie Baker; però va ser durant el seu últim any d’escola secundària quan es va descobrir la seva talentosa veu.

Quan en Kevin va entrar a la Universitat de Baker actuà amb diversos grups instrumentals i vocals, i se li va permetre formar el seu propi cor vocal de jazz mentre estigués a la Baker. Després de graduar-se, va tornar a les seves arrels, a Kansas City, col·laborant amb algunes bandes abans de formar dos grups: "Mahogany", una barreja entre R&B contemporani i jazz, i "The Apollos", una banda de dansa de R&B dels 60. Els dos grups van permetre a en Kevin atraure un gran nombre de seguidors a Kansas City durant els anys 80. Al mateix temps, seguia desenvolupant el seu estil personal, seguint artistes com Lambert, Hendricks i Ross, Al Jarreau i Eddie Jefferson.
L’any 1991, el Trio NRE va sentir en Kevin durant una estada a Kansas City i el va convidar a fer una gira amb el trio. Poc després, va ser presentat a Frank Mantooth i l’amistat que aquest va mantenir amb en Kevin fou prou evident en el següent CD d'en Frank.

El febrer de 1993, l’àlbum de debut d’en Kevin, " Double Rainbow", va arribar a les botigues de discs.
Les seves balades, les cançons bop, i els blues assoliren un èxit immediat, enregistrant tres gravacions més, rebudes amb admiració: " Songs and Moments", " You Got What It Takes", i " Pussy Cat Dues"—amb el segell discogràfic independent alemany "Enja". Al 1995 en Kevin es va unir amb la Warner Brothers i l’any següent llançà l'àlbum titulat amb el seu propi nom, "Kevin Mahogany". "Another Time, Another Place", “My Romance”, i " Portrait of Kevin Mahogany" tancaren els següents tres anys d'en Kevin a la Warner. Després d’una breu pausa, en Kevin va tornar a l'escena l’any 2002 amb el segell Telarc i va treure "Pride and Joy", un tribut a la música de la gran era de Motown.

L’última aventura per en Kevin Mahogany l’ha tinguda ell mateix estenent les seves ales i afegint el títol “d’empresari” al seu currículum. Ha creat el seu propi segell, " MAHOGANY JAZZ " amb el seu soci Rick Cioffi, i té dos projectes previstos per posar a la venda: " KEVIN MAHOGANY -BIG BAND", i "TO: JOHNNY HARTMAN ", un homenatge a l’increïble cantant dels anys 1940-70.

Amb onze CD propis i uns quants com a acompanyant, Kevin ha demostrat ser el vocalista de jazz per excel·lència. Newsweek el descriu com “ el vocalista de jazz més destacat de la seva generació”. La periodista de la revista New Yorker, Whitney Balliet diu: "Hi ha molt poques coses que en Mahogany no pugui fer”. El L.A. TIMES afermà: ”Mahogany és un dels primers cantants masculins veritablement dotats que ha sorgit durant molt de temps".