No he perdut mai la fe ni les ganes de fer coses. Sense fer volar coloms, sempre ho he anat superant, fins que una curiosa avinentesa, el meu pensionat, em va satisfer aquell desig que guardava en silenci. Feia temps que els més o menys consagrats promotors d’espectacles del país feien rutllar unes trobades molt dignes, que finalment em comminaren a aplicar els meus bagatges i coneixements jazzístics en forma de festival, contagiats per l’essència i els patrons més sincopats del jazz i guarnits amb tots els atributs i excel·lències dels artistes que ens visiten. I ja anem per la 8a edició.

El nostre fil conductor consisteix en la necessitat d’encarar l’esdeveniment amb esperança i un nivell d’autopressió idoni, assumint les nostres responsabilitats (com no ho han fet algunes altres veus) i amb l’afany que la nostra supervivència esdevingui absolutament cabdal gràcies a la vostra pràctica assistencial.

Jaume Juan Magriñà
Director del Festival
President de l’Associació

Sinopsis: Documental sobre la vida del trompetista/cantant nord-americà CHET BAKER dirigit pel famós fotògraf Bruce Weber. Chet Baker fou una de les figures més destacades del món de la música del segle XX. “Let’s get lost” va néixer de l’enorme fascinació de Weber per aquest músic de jazz. Inicialment la idea era fer una sèrie de fotos del músic, però arran de la relació sorgida entre ells, el director acabà fent una pel·lícula de més de dues hores de duració sobre la figura de Baker, el jazz i algunes de les seves grans passions: els cotxes i les faldilles. El 1989, el film fou nominat a l’Oscar al millor documental. I poc després de que el seu protagonista es llancés per la finestra d’un hotel d’Amsterdam assolí el premi de la crítica en el Festival de Venècia. “Let’s get lost” narra els últims dies de Chet Baker emparant-se de material de rodatge obtingut durant la última gira del músic, amb entrevistes amb el propi Baker, les seves esposes, fills, amics i amants. Un testimoni explícit que ens presenta la reflexió de que, les trampes en que poden caure personatges famosos i plens de talent, en ocasions comporten la turbulència i fragilitat que Baker destil·là amb bellesa perdurable.

L’iniciativa és atractiva, una bona opció per a que els petits puguin aproximar-se a la música i entrin en contacte amb el jazz. I volem fer-ho utilitzant elements seductors: hem pensat en exposar-los-hi tranquil·lament una història amb putxinel·lis a més de la presència de músics que oferiran una classe pedagògica que farà que les famílies tornin a casa carregades de la màgia del jazz.

Els minyons que hi participen:

Xavi de la Salud, trompeta
Gerard Marsal, saxos
Ramon Pascual, titellaire

Les jams són com uns concerts amb rotació de músics que no acostumen a tocar junts, sense rutines. Hi ha una formació de base encarregada de mantenir certa unitat des del principi. Interpreten dos o tres temes com a escalfament per a continuar obrint l’escenari a la resta de músics. L’ambient entre ells és distés i cordial i gairebé es coneixen tots. És la festa del jazz.

L’entranyable pianista Ignasi Terraza coordinarà la sessió disposat a oferir-nos una de les millors jams celebrades a Reus des que s’instituïren l’any 1992 amb llum pròpia.

Lorca, Kerouac, Ginsberg, Pavese, Cortázar o Blake, són molts els poetes i literats de diferent època, contrada i condició que han trobat en el jazz la inspiració per fer-ne paraula. Al nostre entorn també hem tingut il·lustrats, homes de lletres tocats per la màgia del swing i l’essència d’un ritme noctàmbul, sincopat, bohemi que s’han sentit empesos a expressar la seva particular paraula de jazz. El nostre XAVIER AMORÓS és un d’ells, privilegiat exemple de connivència poètica-musical.

Lectura de poemes
a càrrec de
DOLORS QUINTANA
i JAUME JUAN MAGRIÑÀ

amb la col·laboració especial de
PAU TEROL, piano
GERARD MARSAL, saxo tenor